Cançons de Bressol

Cançons de Bressol

CANÇONS DE BRESSOL

 

Aquest cant, existent a totes les cultures del món, és un recurs musical per a qualsevol mare o pare que vulga adormir el seu fill o filla. En un moment “desesperat” de plors infantils, i sabent que aquest recurs té segles d’antiguitat, cap progenitor no dubta en cantar-li al seu nadó qualsevol tonadeta senzilla amb la intenció de relaxar-lo i adormir-lo, com si a base de repetició i d’un constant valseig, la fòrmula fóra infalible. El simple fet de fer-ho amb veu baixeta i fins i tot, substituint la lletra de la cançó per una sola M o el famós noni noni, motivarà al pare més vergonyós a taral·lejar una vella melodia que probablement ja li havien cantat a ell amb la mateixa finalitat.

Sospitant que el nou nat no entén de lletres ni d’afinació, el progenitor serà capaç d’inventar i arriscar fins i tot la melodia, amb la plena convicció que això “funcionarà”. Més d’un s’ha sorprés intentant-ho, i encara més si el nadó s’adormia o deixava de plorar de cop. Quina satisfacció més gran! I quina tendresa més dolça.

 

L’origen d’aquestes cançons s’ha perdut de tan llunyà com és. Possiblement va nàixer fruit d’aquesta situació “desesperada” que encara avui dia es repeteix. La seva cadena de transmissió natural és la via oral, tan plena de cançons tradicionals que en un temps no tan llunyà, tenien un ús definit i que es practicaven habitualment. Dintre de les cançons tradicionals de transmissió oral podem trobar cants de festa (on podríem incloure les danses), cants de feina (de batre, de sega...), romanços, etc. Curiosament les cançons de bressol estan incloses en el gènere dels cants de feina, i és l’únic cant d’aquest gènere propietat exclusiva de les dones. La “feina” de la criança dels fills, així com de la casa, l’alimentació i la higiene, es considerava només de dones. Com que aquesta “feina” continua estant directament relacionada amb les dones, la majoria de les  cançons de bressol que coneixem, arreu del món també, han estat cantades i es canten per dones.

 

 D’entre aquests cants de tradició oral, alguns s’han perdut, d’altres es conserven a territoris més o menys extensos, d’altres han evolucionat i han esdevingut veritables clàssics. I tots ells han inspirat i inspiren noves cançons del mateix estil. No debades la cançó de bressol més internacional i que s’escolta a la majoria d’artefactes intantils, és el Wiegenlied Op. 49 núm. 4 de Johannes Brahms.

Amb els temps moderns i les tecnologies, i amb els canvis en els rols de la criança dels fills, trobem que moltes de les antigues cançons de bressol han estat enregistrades, que se’n continuen creant de noves i que els intèrprets ja no són només dones.

 

Les melodies eren i són senzilles, fàcils de memoritzar per poder-les repetir tantes vegades com calga i anar variant la lletra; i amb una tonalitat ni molt alta ni molt baixa, cantable per a qualsevol veu aguda o greu. És molt habitual l’ús d’onomatopeies i sons vibrants. I és d’ahí d’on ve el noni noni, nina nana, non non, tan habitual en les cançons de bressol mediterrànies. Són encara cançons infantils, que després esperem que el xiquet puga reconéixer i imitar. Es tracta sobretot de transmetre una sensació agradable, i relacionar el so amb la son i la tranquil·litat.

Cert és que la complexitat de les cançons varia moltíssim, i que la lletra pot canviar radicalment de missatge segons la cultura i l’època.

 

La cançó de bressol és sense dubte un referent cultural i un testimoni de la manera de viure d’un lloc. La majoria expressa bons desitjos per al nadó, en un intent de calmar-lo i portar-lo al món dels somnis plàcidament. Però d’altres poden arribar a contar-nos una crua realitat. Com a exemple dues cançons de bressol valencianes d’èpoques diferents i de missatge també diferent:

 

Com es pot deduir a la segona cançó, la situació és molt més dura, ja que descriu una situació de fam extrema que no es resoldrà fins que no casen la criatura, ja que potser a la nova família, trobarà més aliment.

 

Si escoltàrem cançons d’altres païssos, trobaríem igual diversitat i encara més riquesa, i igualment trobaríem pares i mares bressolant els seus fills per acompanyar-los al descans. Pares i mares com els que llegeixen aquesta revista, que de manera espontània i sense previs coneixements musicals, utilitzant una cançó moderna que sempre els va agradar, o improvisant-ne una nova, amb o sense instruments, poden bressolar els seus fills. I encara diria més: la correcta afinació no té la més mínima importància. Així que sense dubtar canteu als vostres fills, millor amb la veu directa que amb una gravació, perquè el nostre cos emet unes vibracions que faran la meitat del camí. La veu va sempre més enllà de la lletra, i mostra sincerament les emocions i sentiments.

Per finalitzar una proposta musical, com tantíssimes d’altres interessants que existeixen. Es tracta de “Ninna Nanna. Ca 1500-2002”, treball fet per Montserrat Figueras, que ens ha deixat fa ben poc, i que amb l’ajuda del seu home Jordi Savall i Hesperion XXI. Un treball que recull cançons de bressol al llarg dels segles, des de l’estepa russa fins a la Mediterrània més càlida.

 

Clara Ferrer